Reproduïm una entrevista a l’activista índia Vandana Shiva publicada via EcoPortal.net, que explica la seva visió de la democràcia, analitza les causes dels fonamentalismes i exigeix als governs escoltar la veu de la ciutadania.
Escriu Kazim Tirmizey / Publica EcoPortal (20/08/2006)
Vandana Shiva és una activista índia, escriptora i intel·lectual. Entre els seus llibres destaquen Water Wars: Pollution, Profits and Privatization: The Plunder of Nature and Knowledge i The Hijacking of the Global Food Supply. La periodista Kazim Tirmizey va parlar amb ella sobre el seu llibre Earth Democracy: Justice, Sustainability, and Peace. Reproduïm part de l’entrevista.

De què parla el seu llibre Earth Democracy?

Earth Democracy tracta realment sobre la vida més enllà de la globalització corporativa. Sobre un altre model, sobre altres maneres d’actuar, i no només en el futur sinó sobre el món que s’està constituint aquí i ara.

Vostè afirma que necessitem evolucionar des d’una democràcia que agonitza a una democràcia viva. Pot explicar què vol dir?

El primer que vull dir és que la democràcia que tenim està realment morta en tant que ja no respon els desitjos de la gent. Tant si es tracta de governs que van a la guerra contra la voluntat dels pobles com si es tracta de governs que imposen aliments transformats genèticament. La mort de la democràcia es produeix quan la gent no té llibertat.

També dic que és una democràcia morta perquè se serveix de les ‘llibertats’ de les corporacions per aniquilar les persones. Per a mi, l’exemple més dramàtic d’això ha estat que 40.000 camperols es suïcidessin en una dècada a conseqüència de les normes de la globalització corporativa. I quan aquestes normes s’impulsen en nom de la llibertat, llavors és una democràcia assassina.

Com seria una democràcia viva?

Una democràcia viva és aquella en la qual la gent pot prendre decisions sobre les seves vides i influir sobre les condicions en què viu- com conrear els seus aliments, en quines condicions es produeixen les seves robes; la llibertat de triar com s’eduquen els seus fills; la llibertat d’establir les condicions d’accés a la sanitat. Això és una democràcia viva.

Per a la gent, una democràcia viva és aquella que regna on ells estan. Una democràcia viva és aquella que afecta tots els aspectes de la vida, no només de la vida humana, perquè ens trobem en un moment de l’evolució en el qual qualsevol llibertat de l’espècie humana ha d’incloure la d’altres espècies, si no mai tindrem llibertat humana.

Un informe recent de l’ONU sobre el Desenvolupament Mundial de l’Aigua afirma que el 20% de la població mundial no té accés a aigua potable. Com gestionaria una democràcia viva les reserves d’aigua?

Jo he vist com aquest magnífic país, Índia, s’ha convertit d’un país on totes les comunitats tenien aigua- bé per mitjà de pous o procedent dels rierols primaverals o dels rius- en part d’aquest 20% que no té accés a ella. L’escassetat d’aigua ha estat conseqüència de la tala comercial dels boscos. El primer moviment al qual vaig participar com a jove activista i científica va ser el de Chipko, per detenir la tala amb la finalitat de defensar els nostres rius i els nostres rierols.

L’aigua es destrueix quan Coca-cola consumeix entre un milió i mig i dos milions de litres diaris a cadascuna de les seves fàbriques. Aquesta escassetat és la que va moure les dones de Plachimada a tancar una de les plantes de Coca-cola al seu poble. És aquesta mateixa escassetat la que ha portat la gent a lluitar contra altres 50 fàbriques de Coca-cola que havien destruït aigua. L’aigua va quedar afectada quan el Banc Mundial i els Estats Units ens van imposar l’anomenada Revolució Verda els anys 1965-1966. No va ser una revolució verda perquè es basava en el reg intensiu- un cultiu que necessita deu vegades més aigua.

Tot això ha originat un profund descens dels aqüífers i el fet d’omplir de preses els nostres rius. Totes les comunitats que viuen aigües baix d’un riu amb una presa, no tenen d’aigua. Totes les comunitats d’una regió on la “revolució verda” ha subvencionat el bombament de les aigües subterrànies tenen els pous secs i es troben amb una greu escassetat d’aigua.

Com gestionaria una democràcia viva els recursos d’aigua?

Els pobles proporcionen aigua, i els rius morts reviuen, quan les comunitats actuen conjuntament i decideixen canviar del model d’agricultura química a l’agricultura orgànica.

“Quan les nostres lleis penalitzen que els camperols conservin les llavors però permeten a Monsanto vendre-les, hem de mantenir-nos ferms i dir que no volem cooperar amb aquestes lleis.”

Els nostres pobles, en una democràcia viva, es comprometen a no permetre en els seus pobles els productes químics, els organismes transformats genèticament, o la privatització de l’aigua.

En una democràcia viva, la gent pot utilitzar deu vegades menys aigua només usant-la de forma ecològica i aprofitant cada gota. En una democràcia viva, l’aigua pertany a tothom i es conserva col·lectivament perquè -al contrari de les explotacions privades- la conservació ha de mobilitzar la comunitat. No es pot conservar de forma individual sinó de manera comunitària.

En el seu llibre, sovint es refereix a Gandhi. Pot parlar sobre Gandhi com a font d’inspiració de La Democràcia de la Terra?

La meva més profunda inspiració en Gandhi és el reconeixement del swaraj, és a dir de l’autoregulació. Que no es limita al nivell nacional, sinó també al nivell local i a nivell personal. Un no es pot autoregular tret que tingui autoorganització. Per aquest motiu el concepte de democràcia en el pensament de Gandhi es refereix a la capacitat última de la gent per organitzar col·lectivament les seves vides i la seva comunitat.

El segon principi impactant de Gandhi en què m’he inspirat és el swadeshi, que significa la capacitat creativa de tots els éssers humans i de totes les comunitats per produir allò que necessiten. En la globalització, i en aquesta democràcia assassina que tenim, la idea és que tots hauríem de ser consumidors en lloc de productors de coses i creadors d’idees i béns. En això resideix l’arrel de la pobresa. Cal que reivindiquem la nostra capacitat de crear i produir.

Finalment, crec que el millor regal que ens va fer és la consagració del rebuig a col·laborar amb normes injustes i immorals. Ell ho va anomenar satyagraha. Fa poc, el nostre Govern ha signat el que anomenaria un Acord Monsanto amb el president Bush per promoure a l’Índia cultius i productes transformats genèticament. Quan les nostres lleis penalitzen que els camperols conservin les llavors però permeten a Monsanto vendre-les, com el cotó BT, i maten els nostres camperols, hem de mantenir-nos ferms i dir que no volem cooperar amb aquestes lleis. Viurem conformes amb altres lleis superiors: les lleis del planeta, les lleis ecològiques, i les lleis humanes, les nostres lleis morals.

Quins creu vostè que són els motius per a l’aparició dels fonamentalismes i del terrorisme?

El recent increment dels fonamentalismes religiosos és, al meu judici, l’ombra de la globalització corporativa. Té les seves arrels en la inseguretat que produeix la globalització. La setmana passada, quan es va produir un atemptat terrorista en un temple de Varanasi- una de les ciutats més antigues, amb 5.000 anys d’existència- ,en lloc d’entrar en conflicte, els hindús i els musulmans es van unir en la seva diversitat i pluralisme i van celebrar l’arribada de la primavera, els colors d’Holi, com exemple de la nostra diversitat.

“La qüestió terrorista és el problema de la manca d’oportunitats per influir en el propi destí”

Quan fracassa aquesta celebració de la diversitat? En primer lloc, quan la gent se sent insegura i, en segon, quan els polítics no volen una democràcia econòmica, no volen que la gent prengui decisions sobre el que produeix i el que consumeix, i desvien el debat sobre la democràcia cap a l’odi i la por a l’Altre. En un context d’inseguretat i en el marc de la mort de la democràcia econòmica, el creixement del fonamentalisme religiós acaba per convertir-se en el millor jaciment de vot captiu. No resulta sorprenent que hi hagi un creixement del fonamentalisme religiós als Estats Units. Com tampoc és una sorpresa que aquest augment del fonamentalisme religiós a l’Índia s’iniciés el 1991, després de la institucionalització de les noves polítiques econòmiques sobre liberalització del comerç.

El terrorisme té unes arrels semblants. És la reacció d’aquells a qui se’ls ha despullat de la veu. El terrorisme és el crit dels sense veu. El terrorisme no es desenvolupa si la democràcia prospera perquè aquesta assegura que la seva veu s’escolta i la dissidència es té en compte. Encara que resulta evident en tot el món que la qüestió terrorista és el problema de la manca d’oportunitats per influir en la pròpia destinació, el terrorisme no es percep en els mitjans de comunicació principals com la còlera dels desposseïts sinó com el de gent que té algun defecte genètic.

Ningú neix terrorista, sinó que es converteix en terrorista. El fet que el terrorisme estigui creixent hauria d’obligar-nos a analitzar què crea les condicions per a aquest creixement. El brou de cultiu és la cobdícia de les corporacions que volen controlar cada gota d’aigua, cada gota de petroli, cada centímetre de terra, cada germen en aquest planeta. Aquest tipus de cobdícia produeix enormes exclusions. Aquestes exclusions generen violentes respostes si no es restaura ràpidament la democràcia pacífica. La majoria de la gent no és conscient que a l’Índia ja estan controlats grans sectors per aquells que s’adhereixen a ideologies basades en l’exclusió i que utilitzen mètodes violents. És un fenomen inevitable si es desposseeix i exclou milions de persones dels seus autèntics mitjans de subsistència i de llibertat.

Llegeix l’entrevista completa a Vandana Shiva i les seves opinions sobre el paper de la dona en la protecció del medi ambient i la consciència política i ecològica

Llegeix els llibres Las guerras del agua i ¿Proteger o expoliar? Los derechos de propiedad intelectual, escrits per Vandana Shiva i publicats en castellà.

Canal Solidari-OneWorld 2006